|
Sóc en Quim. No tinc
més… total, que diria que sóc l’únic ballador de la colla en actiu
que hi és des del primer dia (primer assaig i tot!!!). Un dia algú
va perdre el cap i em van nomenar, per aclamació popular,
president. Sí, mira… és el què tinc. Prefereixo considerar-me
dictador frustat (perquè ningú em fot ni cas).
Cal dir que, per mi, la colla és un dels petits tresors de la vida
que m’ha ajudat molt a créixer, conèixer, estimar i fer-me com a
persona.
I, la sardana en general, ha convertit (coses que passen…) en una
mena de parc temàtic sobre la cultura popular la meva vida. Ei! I
per molts anys, eh?
|
