|
Sóc l’Anna, la
noia en actiu més gran en edat, però el noi més gran encara em
queda molt lluny. Sóc la tresorera perquè se suposa que a la
universitat m’han ensenyat com va la comptabilitat.
Vaig entrar a la Colla el Juliol del 2000, quan en una audició al
Passeig vaig entrar a una rotllana trencant parella...eren els
pares de la Maria del Mar i en Quim i devien pensar, pobra nena,
que vagi a la Colla i li ensenyin les normes de la sardana. Vaig
estrenar-me a Palamós de 2001, per això li tinc cert carinyo a
aquest concurs. A més, també va ser el primer concurs que vam fer
amb la nova Sa Palomera i coi! Va ser especialment emotiu.
Sa Palomera m’ha donat grans amistats, a Blanes i també una mica
més lluny; moltes sortides arreu del país (i no tan a prop), les
primeres festes. Creixement personal, esperit de superació i el
valor de la relativització de les coses. El saber guanyar i el
saber perdre. Però sobretot, el millor de tot són els somriures
que ens treiem uns als altres, perquè la sardana és l’excusa per
trobar-nos amb la colla d’amics.
|
